Ítaca, composición de Lluis Llach,

 sobre el poema de Kavafis.

1 Cuando salgas para hacer el viaje hacia Ítaca has de rogar que sea largo el camino, lleno de aventuras, lleno de conocimiento. Has de rogar que sea largo el camino, que sean muchas las madrugadas que entrarás en un puerto que tus ojos ignoraban que vayas a ciudades a aprender de los que saben. Ten siempre en el corazón la idea de Ítaca. Has de llegar a ella, es tu destino. Pero no fuerces nada la travesía. Es preferible que dure muchos años, que seas maduro cuando fondees en la isla, rico de todo lo que habrás ganado haciendo el camino, sin esperar a que dé más riquezas. Ítaca te ha dado el bello viaje, sin ella no habrías salido. Y si la encuentras pobre, no es que Ítaca te haya engañado. Sabio, como muy bien te has hecho, sabrás lo que significan las Ítacas. 

2 Más lejos, tenéis que ir más allá de los árboles caídos que os aprisionan. Y cuando los hayáis ganado, tened bien presente no deteneros. Más lejos, siempre id más lejos, más lejos del presente que ahora os encadena. Y cuando estéis liberados, volved a empezar nuevos pasos. Más lejos, siempre mucho más lejos, más lejos, del mañana que ya se acerca. Y cuando creáis que habéis llegado, sabed encontrar nuevas sendas. 

3 ¡Buen viaje a los guerreros, que a su pueblo son fieles! ¡Favorezca el Dios de los vientos el velamen de su barco! Llenad redes de amados luceros, plenos de aventuras, de conocimiento. Buen viaje para los guerreros si a su pueblo son fieles, y si a pesar de su antiguo combate, el amor llena su cuerpo generoso. ¡Encuentren los caminos de viejos anhelos, llenos de aventuras, llenos de conocimiento!

 *Tanto el texto en catalán como la traducción al castellano proceden de la web oficial de Lluis Llach

 Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca. Has d’arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l’illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. Ítaca t’ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit. I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet, sabràs el que volen dir les Ítaques. 

II Més lluny, heu d’anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen, i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos. Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l’avui que ara us encadena. I quan sereu deslliurats torneu a començar els nous passos. Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s’acosta. I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes. 

III Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels, afavoreixi el Déu dels vents el velam del seu vaixell, i malgrat llur vell combat tinguin plaer dels cossos més amants. Omplin xarxes de volguts estels plens de ventures, plens de coneixences. Bon viatge per als guerrers si al seu poble són fidels, el velam del seu vaixell afavoreixi el Déu dels vents, i malgrat llur vell combat l’amor ompli el seu cos generós, trobin els camins dels vells anhels, plens de ventures, plens de coneixences.